12 de des. 2011

Demà anirem a buscar coscolls!


Amb frase que utilitzaven alguns dels contrabandistes de Travesseres per informar a tots els membres de la seva colla que l’endemà anirien a fer contraban comencem una nova entrada al blog que ens endinsarà al contraban a través d’una magnífica excursió a cavall entre la Cerdanya i Andorra.
Segons ens expliquen alguns dels avis de la zona el contraban va esdevenir una font d’ingressos important per a les famílies dels pobles i estava ben organitzada en colles.
Les colles eren aproximadament de 4 membres (normalment familiars) i una de les rutes més habituals era crear el pas fronterer amb Andorra per el coll de Perafita.
A l’estiu sortien a dos quarts de tres de la matinada del poble (Aransa, Travesseres, Músser,  Lles...) i aproximadament amb unes 3 hores ( que per cert, anaven a un molt bon ritme!) arribaven al port de Perafita on havien quedat amb els andorrans que els pujaven els fardos amb matxos.
Després baixaven fins la zona de les Pollineres i allí, dins del bosc s’amagaven per recuperar energies i esperar que arribes la foscor per poder baixar al poble sense ser vistos.
Com és normal, tot aquest moviment de persones per la muntanya te associat moltes històries i anècdotes de guàrdies civils corruptes, de persecucions, trets...
Si el tema us interessa us recomano un parell de coses: si teniu temps i paciència parleu amb algun dels avis del poble, sinó podeu comprar-vos el llibre de “El Contraban de frontera al Pirineu Català” de Josep Albert Planes i Ball.
Avui m’agradaria convidar-vos a fer més o menys un tros del camí que seguien aquests valents contrabandistes, això si, no heu de patir gaire ja que la Guardia Civil ja no es dedica a perseguir gent per la muntanya com abans!
Estany Petit amb el Perafita al fons
L’excursió que us vull proposar és pujar al cim del Perafita (o Tossal de la Truita) a 2762 metres d’alçada per sobre el nivell del mar.

Per fer l’excursió deixarem el cotxe a la zona d’aparcament de les Pollineres, i per un petit sender senyalitzat començarem a pujar fins arribar als estanys de la Pera. Aquest tros de l’excursió que us robarà pràcticament una hora, transcorre per dins d’un bosc de Pi negre, amb algun corriol d’aigua juganer que va creuant el camí en més d’una ocasió i regalant-nos un petit però magnífic salt d’aigua.
Port de Perafita
Cal dir, que si no esteu mol avesats a caminar o aneu amb nens petits, el més recomanable és deixar l’excursió a l’estany superior i tornar pel mateix camí.
Després de l’estany superior, el camí s’enfila per la dreta, per un pendent progressiu per assolii el coll de Perafita, punt des d’on es podrà gaudir d’una vista panoràmica increïble amb els estanys als peus.
Després d’això el camí puja per la carena fins assolir el cim. Des de l’estany superior tardareu 1h 20’ en arribar al cim.
Pics de Montorull i Perafita
El retorn més fàcil és seguint el mateix camí, però si no us fan por les tarteres ni els passos aeris i voleu fer veure que la guàrdia civil us ha barrat el pas, us recomano baixar per l’altre carena, en direcció al Monturull i en arribar al coll de la Claror, baixar per una tartera fins a una zona plana que després de seguir el riu us durà a l’altre costat de l’estany inferior de la Pera.
Aquest tram de la carena i de la tartera és la zona més tècnica de tota l’excursió, per això si us atreviu a fer-la heu d’anar amb la màxima precaució! Ja portareu una estona caminant i la fatiga pot fer que no estiguem concentrats al 100%.
A continuació us poso el track de la ruta i si algú volgués informació més concreta pot contactar amb mi!



Per cert, aquesta excursió a l’hivern també es pot fer amb raquetes, en aquest cas l’inici es al principi de l’estació d’esquí d’Aransa o de Lles, cosa que l’allarga considerablement. 
En qualsevol cas, sigui hivern o estiu sempre cal estar atent a les previsions meteorològiques, avisar a algú del recorregut que es vol fer i molt important, saber renunciar si les coses es compliquen.
Per acabar l’entrada vull agrair al Jordi Lluis Pi Calzada que em deixi posar les seves grans fotos en aquesta entrada. Podeu trobar més fotos d’aquesta excursió i de molts més llocs al seu bloc  Les muntanyes de Catalunya

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Molt interessant aquesta entrada, jo a vegades vaig a aransa i la veritat és que té un encant especial, m'ha fet gràcia que surti en aquest relat.

    Salutacions,
    M

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies pel comentari Miriam!
    Aransa és un gran poble amb moltes históries per explicar i ple de racons per descobrir!

    ResponElimina