Dia internacional dels aiguamolls

El  dia 2 e Febrer de 2012 farà 41 anys que es va signar a Ramsar (Iran) el tractat internacional per la conservació d’aiguamolls i zones humides, i des de l’any 1997 el dia 2 de febrer de cada any es commemora aquest tractat amb diferents activitats arreu dels països signants.

Però, realment són tant importants els aiguamolls com per tenir un dia internacional? Serveixen d’alguna cosa?

Estany de Montcortés

Al llarg de la història, i per desgràcia de la nostra societat, els aiguamolls han sigut percebuts com un espai inútil, brut i poc aprofitables. Fins al punt que s’han assecat per poder conrear en les fèrtils terres que apareixien sota les aigües.
Actualment, però, la cosa ha canviat i ha estat provat que les zones humides, apart de ser uns ecosistemes altament complexos  tenen una gran importància ecològica, social i territorial.
Des d’aquest bloc, no vull entrar en tecnicismes, ni definicions de zones humides i crec que en la publicació “Les zones humides: una aproximació des dela geografia” de Francesc Romagosa Casals podeu trobar molta informació interessant.  (Arxiu en PDF)

A mi, el que m’agradaria tractar una mica més, és el tema que es desenvoluparà enguany el dia mundial dels aiguamolls, que és el turisme.

Estany d'Ivars

El turisme en indrets humits, com en molts altres llocs, té dues vessants. La positiva és que el turisme aporta ingressos econòmics i genera llocs de treball.  Però, aquest mateix turisme pot provocar una forta pressió sobre l’espai natural que es vol visitar provocant diferents danys a la flora, la fauna i la població que depèn econòmicament de la zona humida.
Per això us animo a tots els que tingueu intenció de visitar espais naturals de practicar l’anomenat ecoturisme o turisme sostenible.  L’ecoturisme és tot aquella forma de turisme basat en la natura on la motivació principal del turista és l’observació de la naturalesa. També persegueix minimitzar els impactes negatius sobre el medi natural.
Per tal de preservar l’indret també crec que és molt útil deixar-se guiar i assessorar per professionals de la zona, ja que ells són els primers interessats en preservar l’espai natural.
A casa nostra gaudim de moltes zones humides d’un gran valor com l’Estany de Sils, els aiguamolls de l’Empordà, l’estany de Banyoles, el delt de l’Ebre, l’estany de Montcortès i un llarg etcètera.
Des d’aquí, només us puc dir dues coses: visiteu-les i gaudiu-les!

Per acabar, aquest dissabte dia 4 tindrà lloc a Barcelona una trobada al Parc de Diagonal Mar on apart de visitar el parc hi haurà diferents xerrades! Podeu trobar tota la informació de l’activitat visitant la web de NaturaUrbana

Parc Diagonal Mar

Marxa Nòrdica

L’altre dia vaig veure un article al diari Ara que deia que 15 minuts al dia d’exercici físic allarguen 3 anys la vida. I posats a fer exercici, que millor que fer una activitat agradable, fàcil, apte per a tothom i que a més, ens fa activar el 90% de la musculatura del cos?

Doncs si, aquesta activitat existeix i és diu Marxa Nòrdica.

L’any 1996 va ser l’any del naixement de la concepció moderna de la marxa nòrdica (bastons dissenyats especialment per això i una tècnica pròpia) gràcies a dos estudiants finlandesos que van centrar la seva tesis doctoral sobre caminar amb bastons.

La marxa nòrdic, o nordic walking (expressió amb que s’ha popularitzat internacionalment) consisteix bàsicament en caminar. Tant senzill com això, però amb l’afegit dels bastons i la tècnica correcte ens permet cremar un 25% més de calories, treballar el 90% de la musculatura, reforça la musculatura i regenerar la massa òssia. Apart d’altres múltiples avantatges que s’ha descobert en diferents estudis científics (millora del reg sanguini, millora en el sistema limfàtic, millor repartiment del pes corporal… )

La tècnica dividida en 4 grans premisses (caminar dret, estirar els braços, formar un triangle i adequar el pas) ens permet treballar tot l’organisme d’una manera fàcil i agradable sense tenir sensació de cansament, cosa que ens permet realitzar l’activitat acompanyats amb amics i poder mantenir una conversa amb ells. De fet, el moviment ajuda a les cèl•lules del cervell a connectar-se entre sí, el que representa la base de la creativitat, les noves idees i nous plans.

Per iniciar-se a la marxa nòrdica és recomanable assistir a algun dels molts cursos que s’ofereixen a diferents parts del territori. Si esteu interessats podeu contactar amb mi, ja que en breu oferiré excursions i passejades de nòrdic walking!

Des d’aquí us animo a que proveu la marxa nòrdica, però aneu alerta, que és una activitat que enganxa!

Demà anirem a buscar coscolls!

Amb frase que utilitzaven alguns dels contrabandistes de Travesseres per informar a tots els membres de la seva colla que l’endemà anirien a fer contraban comencem una nova entrada al blog que ens endinsarà al contraban a través d’una magnífica excursió a cavall entre la Cerdanya i Andorra.

Segons ens expliquen alguns dels avis de la zona el contraban va esdevenir una font d’ingressos important per a les famílies dels pobles i estava ben organitzada en colles.

Les colles eren aproximadament de 4 membres (normalment familiars) i una de les rutes més habituals era crear el pas fronterer amb Andorra per el coll de Perafita.

A l’estiu sortien a dos quarts de tres de la matinada del poble (Aransa, Travesseres, Músser,  Lles...) i aproximadament amb unes 3 hores ( que per cert, anaven a un molt bon ritme!) arribaven al port de Perafita on havien quedat amb els andorrans que els pujaven els fardos amb matxos.

Després baixaven fins la zona de les Pollineres i allí, dins del bosc s’amagaven per recuperar energies i esperar que arribes la foscor per poder baixar al poble sense ser vistos.

Com és normal, tot aquest moviment de persones per la muntanya te associat moltes històries i anècdotes de guàrdies civils corruptes, de persecucions, trets...

Si el tema us interessa us recomano un parell de coses: si teniu temps i paciència parleu amb algun dels avis del poble, sinó podeu comprar-vos el llibre de “El Contraban de frontera al Pirineu Català” de Josep Albert Planes i Ball.

Avui m’agradaria convidar-vos a fer més o menys un tros del camí que seguien aquests valents contrabandistes, això si, no heu de patir gaire ja que la Guardia Civil ja no es dedica a perseguir gent per la muntanya com abans!

Estany Petit amb el Perafita al fons

L’excursió que us vull proposar és pujar al cim del Perafita (o Tossal de la Truita) a 2762 metres d’alçada per sobre el nivell del mar.

Per fer l’excursió deixarem el cotxe a la zona d’aparcament de les Pollineres, i per un petit sender senyalitzat començarem a pujar fins arribar als estanys de la Pera. Aquest tros de l’excursió que us robarà pràcticament una hora, transcorre per dins d’un bosc de Pi negre, amb algun corriol d’aigua juganer que va creuant el camí en més d’una ocasió i regalant-nos un petit però magnífic salt d’aigua.

Port de Perafita

Cal dir, que si no esteu mol avesats a caminar o aneu amb nens petits, el més recomanable és deixar l’excursió a l’estany superior i tornar pel mateix camí.

Després de l’estany superior, el camí s’enfila per la dreta, per un pendent progressiu per assolii el coll de Perafita, punt des d’on es podrà gaudir d’una vista panoràmica increïble amb els estanys als peus.

Després d’això el camí puja per la carena fins assolir el cim. Des de l’estany superior tardareu 1h 20’ en arribar al cim.

Pics de Montorull i Perafita

El retorn més fàcil és seguint el mateix camí, però si no us fan por les tarteres ni els passos aeris i voleu fer veure que la guàrdia civil us ha barrat el pas, us recomano baixar per l’altre carena, en direcció al Monturull i en arribar al coll de la Claror, baixar per una tartera fins a una zona plana que després de seguir el riu us durà a l’altre costat de l’estany inferior de la Pera.

Aquest tram de la carena i de la tartera és la zona més tècnica de tota l’excursió, per això si us atreviu a fer-la heu d’anar amb la màxima precaució! Ja portareu una estona caminant i la fatiga pot fer que no estiguem concentrats al 100%.

A continuació us poso el track de la ruta i si algú volgués informació més concreta pot contactar amb mi!

Per cert, aquesta excursió a l’hivern també es pot fer amb raquetes, en aquest cas l’inici es al principi de l’estació d’esquí d’Aransa o de Lles, cosa que l’allarga considerablement. 

En qualsevol cas, sigui hivern o estiu sempre cal estar atent a les previsions meteorològiques, avisar a algú del recorregut que es vol fer i molt important, saber renunciar si les coses es compliquen.

Per acabar l’entrada vull agrair al Jordi Lluis Pi Calzada que em deixi posar les seves grans fotos en aquesta entrada. Podeu trobar més fotos d’aquesta excursió i de molts més llocs al seu bloc  Les muntanyes de Catalunya