1 de maig 2011

Formigues!

Primer de tot vull dir-vos que no sóc cap expert, ni tinc estudis sobre el tema, i tot el que posaré avui és fruit d’una recerca a través de la xarxa i de les explicacions d’algun vell conegut.
Per tant, si algú detecta alguna errada o veu que alguna cosa no està ben posada us agrairé que em corregiu .
El tema d’avui són les formigues però, com us puc parlar d’un insecte que està classificat en  12.000 espècies, 26 subfamílies i 385 gèneres? A més es calcula que representa entre un 15 i un 20% de la biomassa animal terrestre...
Com és obvi no parlaré de totes les espècies, només tinc intenció de fer un petit tastet del fascinant món de les formigues a través de la formiga vermella (Fòrmica Rufa)
La formiga roja és una formiga que viu en colònies formades entre 100.000 i 400.000 obreres  i una o diverses reines.
La casta social a la que pertany cada formiga es determina segons el tipus de menjar que se li proporciona en el seu estat larvari. Cada casta social té unes tasques a complir:
  • Les “obreres” que medeixen entre  4,5 i 9mm tenen les tasques d’alimentar a la reina i a les larves, construir el niu, recol·lectar menjar, etc. Entre les obreres també hi ha una diferenciació a l’hora de fer les tasques: quan una formiga deixa l’estat larvari per convertir-se en formiga el primer que fa és cuidar les larves i la reina, posteriorment passa a tasques més complexes com mantenir el niu net, reconstruir parts malmeses, etc. Finalment quan la formiga ja és més experta passa a l’últim grup de les obreres on la tasca consisteix en anar a buscar menjar. Es creu que són les més grans les que van a buscar el menjar perquè és la tasca més perillosa i amb més risc de morir i per tant és més adient que corri aquet risc una formiga que està apunt de morir (de gran) per causes naturals que no pas una formiga jove.
  • La reina que medeix entre 9 i 11mm és qui s’encarrega de fundar les noves colònies i pondre els ous fecundats. Abans de crear la colònia és un insecte alat però després del vol nupcial perd les ales. Les noves colònies les forma de dues maneres: creant un nou formiguer o envaint un formiguer de Formica Fucsa i matant a la reina. En aquest últim cas les formigues adopten a la nova reina i treballen per ella fins que al final ja no queden formigues de l’espècie original del niu.
  • Els mascles. La seva vida, a diferencia de les obreres que poden arribar als 3 anys o de la reina que pot arribar als 15, és d’unes quantes setmanes. En aquesta curta vida l’únic que fa és alimentar-se fins al vol nupcial entre juliol i agost, on fecunda la reina. Després del vol mor.
Aquest tipus de formiga construeix uns grans formigues, contínuament en expansió. A la foto es veuen uns formiguers enormes d’un bosc txec.
Aquestes muntanyes únicament són la protecció del niu, que és subterrani.  Per norma general, sempre la pendent més suau i ample és la que està orientada al sud, per tal que el Sol mantingui el formiguer en una temperatura estable.
Foto extreta de Wikipedia

L’experiment que us proposo és molt senzill i només ens cal localitzar un formiguer i un tros de paper higiènic.
Amb precaució de fer els mínims danys possibles posarem el tros de paper sobre el formiguer i amb els dits picarem sobre el paper. En fer això, les formigues es sentiran atacades i sortiran a defensar casa seva. Per fer-ho atacaran el tros de paper mossegant-lo tant com puguin. 
En una situació com aquesta les formigues, en sentir-se amenaçades desprenen una olor especial per avisar a les seves companyes i en un moment, la part del formiguer on tingueu el paper, veurà augmentat el número de formigues considerablement.
Després d’un parell de minuts hem de treure el paper del formiguer i convèncer a totes les formigues que l’experiment ja ha acabat i treure-les del paper.
Un cop tinguem el paper lliure d’insectes us convido a conèixer quina olor fa l’àcid fòrmic.

Si feu l'experiment m'agradaria saber que us ha semblat. A més, si voleu més informació de les formigues podeu visitar diferents llocs webs:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada