A tocar de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, existeix un tranquil i silenciós indret digne de visitar. Aquest lloc és la bassa o estanyol de Comabella.
Aquests dies que la primavera es manifesta en el seu estat més pur he anat amb un grup de gent a treure el cap per aquests paratges i com sempre ha sigut una excursió plena de petits detalls, que la fan tant i tant especial.
L’excursió comença al mateix pàrking de l’estació, just davant d’on lloguen el material i on neix un dels itineraris de raquetes, també comença el nostre camí. Actualment està marcat amb quadrats grocs amb el número 1. Aquest sender que en un primer moment té tendència a anar a la dreta, s’endinsa el bosc a través d’un pendent suau, fins que ens fa girar a l’esquerra punt on el camí planeja bastant. De seguida trobarem una bifurcació molt ben senyalitzada que farà que seguim el nostre camí per la dreta pujant lleugerament. Un cop passada la bifurcació estigueu alerta a la vostra esquerra, perquè en pocs moments apareixerà la bassa de Comabella enmig del bosc.
El camí fins a la bassa pot comportar-nos una mitja horeta a pas tranquil, tot i que us animo a allargar una mica el temps gaudint de la riquesa natural que us envoltarà al llarg de tota l’excursió.
Durant el camí podeu trobar entre d’altres Ginebró (Juniperus communis), Aranyoners (Prunus spinosa), Maduixera silvestre (Fragaria vesca) i un llarg etcètera de plantes, molses i líquens. A més tot això ho trobem en un fantàstic bosc de Pi negre (Pinus mugo) on els arbres capritxosos juguen a fer formes estranyes amb els seus troncs, on és fàcil veure arbres vells caiguts per la neu de l’hivern o que en dies boirosos sembla que estigui encantat.
Per si fos poc, un bosc tant i tant fotogènic ha de tenir habitants per força, i tot i que veure’ls és més complicat ara en posaré un que de ben segur que podreu veure: les formigues.
Ara potser algú de vosaltres ha pensat “Guau! Formiguetes.... d’això ja en tinc a casa...” si és així em sap greu decepcionar-vos però al llarg del camí veureu muntanyetes de color marró, alguna d’un tamany considerable. Sigueu tafaners i acosteu-vos a veure la muntanyeta marró de més a prop i observeu tot el moviment que hi ha en un gran formiguer.
Properament, us explicaré més coses sobre aquests petits insectes capaços de fer grans coses.
Aquests dies que la primavera es manifesta en el seu estat més pur he anat amb un grup de gent a treure el cap per aquests paratges i com sempre ha sigut una excursió plena de petits detalls, que la fan tant i tant especial.
L’excursió comença al mateix pàrking de l’estació, just davant d’on lloguen el material i on neix un dels itineraris de raquetes, també comença el nostre camí. Actualment està marcat amb quadrats grocs amb el número 1. Aquest sender que en un primer moment té tendència a anar a la dreta, s’endinsa el bosc a través d’un pendent suau, fins que ens fa girar a l’esquerra punt on el camí planeja bastant. De seguida trobarem una bifurcació molt ben senyalitzada que farà que seguim el nostre camí per la dreta pujant lleugerament. Un cop passada la bifurcació estigueu alerta a la vostra esquerra, perquè en pocs moments apareixerà la bassa de Comabella enmig del bosc.
El camí fins a la bassa pot comportar-nos una mitja horeta a pas tranquil, tot i que us animo a allargar una mica el temps gaudint de la riquesa natural que us envoltarà al llarg de tota l’excursió.
Durant el camí podeu trobar entre d’altres Ginebró (Juniperus communis), Aranyoners (Prunus spinosa), Maduixera silvestre (Fragaria vesca) i un llarg etcètera de plantes, molses i líquens. A més tot això ho trobem en un fantàstic bosc de Pi negre (Pinus mugo) on els arbres capritxosos juguen a fer formes estranyes amb els seus troncs, on és fàcil veure arbres vells caiguts per la neu de l’hivern o que en dies boirosos sembla que estigui encantat.
Per si fos poc, un bosc tant i tant fotogènic ha de tenir habitants per força, i tot i que veure’ls és més complicat ara en posaré un que de ben segur que podreu veure: les formigues.
Ara potser algú de vosaltres ha pensat “Guau! Formiguetes.... d’això ja en tinc a casa...” si és així em sap greu decepcionar-vos però al llarg del camí veureu muntanyetes de color marró, alguna d’un tamany considerable. Sigueu tafaners i acosteu-vos a veure la muntanyeta marró de més a prop i observeu tot el moviment que hi ha en un gran formiguer.
Properament, us explicaré més coses sobre aquests petits insectes capaços de fer grans coses.
Tornant a la Bassa de Comabella, quan hi aneu, feu-ho sense presses, amb tranquil·litat i assaboriu tots aquests petits detalls que encara resten amagats en indrets poc coneguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada