Mama, jo vull ser......... Guia de muntanya!

Tot i el títol del post, de petit mai vaig sorprendre als meus pares dient que de gran seria guia de muntanya, és més, no tenia ni la més remota idea de que existia aquesta professió.
La meva vinculació amb l’excursionisme, com mana la tradició catalana, comença amb la família i els amics, sobretot durant els estius a la Cerdanya.
Per mi, i gràcies a que els meus pares em deixaven fer una mica de tot, anar amunt i avall per la muntanya,  descobrir camins, conèixer les plantes remeieres i enfilar-se als arbres per fer cabanes era el més habitual del món; i acostumat com estava a campar per la muntanya, ni em passava pel cap la possibilitat de que algú es dediques a guiar gent...no creia que fos necessari...
Un cop més grandet, intentant decidir que fer amb la pròpia vida i per un seguit de casualitats vaig acabar estudiant per ser guia de muntanya.
La decisió va sobtar a la família, però ara veig que va ser el millor que he fet mai. Una feina que et permet anar a la muntanya constantment i ensenyar petits grans racons. Però el que més m’agrada segurament és la possibilitat/responsabilitat que tinc per fer que la gent valori tot allò que tenim a les muntanyes , i així, ajudar a protegir-ho una mica.
Ara, que fa (només) quatre anys que m’hi dedico, i després d’haver vist un munt de coses m’agradaria reivindicar la figura del guia acompanyant.
El guia acompanyant és una figura poc valorada, però que pot aportar tot un seguit de valors afegits a una excursió que no surten ni a les guies ni als tracks. És per això que us animo, a que el proper cop que hagueu de fer una excursió en un lloc que no conegueu, busqueu un guia qualificat i deixeu que us descobreixi el lloc, la flora, la fauna, la història i tot allò que pot passar per alt als visitants!