La vida ens regala moltes primeres vegades: el primer dia d’escola, la primera vegada que anem a esquiar, la primera vegada que conduïm un cotxe, el primer petó, etc. Etc. Etc.
Tot això ho dic, perquè he tingut la sort de fer dues excursions amb nens bastant menuts i és fascinant com observen tot el que es troben i la curiositat que tenen per saber-ne alguna cosa. Per a ells és la primera vegada que veuen un voltor, o la primera vegada que oloren la farigola, o la primera vegada que veuen un formiguer.
Les cares que posen de fascinació, davant de coses que per als adults són d’allò més normals m’ha fet pensar en que tots hauríem de ser una mica com els nens quan sortim a la muntanya...
Els nens tenen la sort de que tot els crida l’atenció, des de la més petita pedreta del camí fins a l’esquirol que corre a amagar-se dalt d’un arbre. Si hi pensem fredament, i recordem l’última excursió que vam fer, que som capaços de recordar?
Potser si que al principi costa parar a mirar “floretes” o identificar algun animal però poc a poc podem anar reconeixent plantes, començant per el típic Boix (Buxus sempervirens) o la famosa Farigola (Thymus vulgaris) fins a conèixer plantes com la Tora blava (Aconitum napellus) o l’Epilobi (Epilobium) per posar un parell d’exemples, i el mateix passa amb els animals.
Anar d’excursió és com jugar a detectius... buscar rastres d’animals, identificar plantes, observar les diferències que trobem segons al vessant on som, intentar identificar el vol o el cant d’un ocell, etc.
En resum, seria genial que ens seguíssim sorprenent per totes aquelles petites coses que anem veient, encara que sigui la setantena vegada que les veiem!
Tot això ho dic, perquè he tingut la sort de fer dues excursions amb nens bastant menuts i és fascinant com observen tot el que es troben i la curiositat que tenen per saber-ne alguna cosa. Per a ells és la primera vegada que veuen un voltor, o la primera vegada que oloren la farigola, o la primera vegada que veuen un formiguer.
Les cares que posen de fascinació, davant de coses que per als adults són d’allò més normals m’ha fet pensar en que tots hauríem de ser una mica com els nens quan sortim a la muntanya...
Els nens tenen la sort de que tot els crida l’atenció, des de la més petita pedreta del camí fins a l’esquirol que corre a amagar-se dalt d’un arbre. Si hi pensem fredament, i recordem l’última excursió que vam fer, que som capaços de recordar?
Potser si que al principi costa parar a mirar “floretes” o identificar algun animal però poc a poc podem anar reconeixent plantes, començant per el típic Boix (Buxus sempervirens) o la famosa Farigola (Thymus vulgaris) fins a conèixer plantes com la Tora blava (Aconitum napellus) o l’Epilobi (Epilobium) per posar un parell d’exemples, i el mateix passa amb els animals.
Anar d’excursió és com jugar a detectius... buscar rastres d’animals, identificar plantes, observar les diferències que trobem segons al vessant on som, intentar identificar el vol o el cant d’un ocell, etc.
En resum, seria genial que ens seguíssim sorprenent per totes aquelles petites coses que anem veient, encara que sigui la setantena vegada que les veiem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada