Geocaching, la busqueda del tresor del segle XXI

@devi_cg amb el catxé de Dorres

 Ara ja fa uns quants anys que va arribar a les nostres terres, concretament ja fa 11 anys que es va amagar el primer catxé dins el territori català, concretament a la muntanya màgica de Montserrat.
Però, què és això del Geocaching? 
El Geocaching, o la geocerca que és el seu nom en català, és un joc que consisteix a trobar “tresors”que hi ha amagats per tot el món amb l’ajuda d’un GPS.
Aquests tresors son carmanyoles que  amagades per els mateixos usuaris del joc, contenen diferents objectes de poc valor com poden ser ninots, clauers, cotxets, etc. També hi ha una llibreta on tothom que el troba pot escriure-hi les seves sensacions, experiències o vivències a l’hora de trobar el tresor.
Tot aquest joc està coordinat o englobat des del lloc web www.geocaching.com on tothom que estigui registrat (és gratuït) pot veure les coordenades dels tresors existents i també pujar les coordenades de nous catxés que hagi creat prèviament.
Una de les normes del joc, a l’hora de crear un nou catxé, és que has d’amagar el nou tresor en algun lloc emblemàtic, especial o que aporti alguna cosa tant per al creador del catxé com per al buscador.
Aquest fet, fa que sigui molt atractiu anar a buscar tresors, ja que saps que la búsqueda d’un o més tresorts et portarà a racons del territori plens de bellesa o amb alguna singularitat particular. A més, també és una molt bona manera d’introduir els més petits de la família a fer senderisme. Gràcies aquest joc els nens tenen un objectiu concret com és trobar un tresor i aquesta motivació els permetrà fer excursions d’una manera molt més divertida i agradable per a tots els membres de la família.

Des d’aquí no vull profunditzar gaire més, ja que dins el geocaching podem trobar diferents tipus de tresors (multicatxes, enigmes, virtuals, webcams...) i també podem trobar geocoins(monedes commemoratives), travelbugs ( ninots que tenen una missió i pots seguir el seu recorregut gràcies a Google Earth) i moltes coses més que només es poden anar coneixent participant del joc.
A més, amb la tecnologia actual és molt més fàcil participar en el joc que fa 10 anys, ja que els smartphones nous Iphones i tots els que tenen el sistema operatiu Android tenen la possibilitat d’instal·lar una aplicació que et permet trobar els tresors.
Per acabar, vull animar-vos a que proveu de trobar el vostre primer tresor! Segur que prop de casa vostra, o de la vostra feina, o en aquell parc per el que passeu cada dia hi ha algun tresor amagat esperant-vos!

EL CAMÍ DELS BONS HOMES, la vall de la Llosa

Els Bons Homes o Càtars com molt bé explica l’Oriol en la seva entrada de “Els Càtars,l’Església de Déu o dels Bons Homes i les Bones Dones”  van ser un moviment religiós dels segles XII i XIII que es va veure perseguit per l’única croada en terres europees i per els tribunals de la Inquisició.
Arran d’aquesta persecució ferotge a la que van ser sotmesos molts dels seguidors de l’Església de Déu van abandonar les seves llars i van emprendre un difícil viatge fins l’altre costat dels Pirineus.
Actualment existeix un GR (Sender de Gran Recorregut) que recorda el pas dels bons homes  per tots aquets magnífics paratges.
El sender, uneix la fortalesa de Montsegur (a l’Arièja) amb el Santuari de Queralt (Berga) recorrent tres grans zones com son el Berguedà, la Cerdanya i l’Arièja sumant un total de 200km.
Aquest sender, que disposa d’un Consell regulador, que vetlla per el bon estat del camí i per aglutinar tots els serveis que s’hi poden trobar, és un itinerari ple de racons únics i d’una gran bellesa com pot ser l’estany de Besines (a l’Arieja), la Vall de la Llosa ( a la Cerdanya) o el santuari de la Mare de Déu de Queralt.
Si us animeu a fer el camí, una experiència altament recomanable, podeu trobar diverses publicacions on s’explica pas a pas l’itinerari de la ruta. També podeu trobar altres publicacions com  “La cuina en el temps dels Bons Homes” o “A peu per camins de càtars al Pirineu Català” on ens presenten 14 excursions per els voltants del camí pròpiament dit.

Avui però, us vull presentar una petita passejada, ideal per iniciar als nens al món del senderisme, que us durà fins al Molí del Salt a la Vall de la Llosa.

Primer de tot ens situem una mica, la vall de la Llosa la trobem a la Cerdanya, i la manera d’accedir –hi més fàcilment és des de Prullans.
Des del bonic poble de Prullans (recomanem fer una petita visita al que és conegut com a mirador de la Cerdanya) surt una petita carretera asfaltada que ens durà als pobles de Ardovol i de Coborriu de la Llosa.
Passat aquest últim poble, la carretera baixa durant més d’un quilòmetre enmig d’un fantàstic bosc fins arribar a uns prats i a creuar el riu de la Llosa. Punt on aparcarem el cotxe.

Foto cedida per @jomaimage

Per fi comencem a caminar! Aquesta és una passejada per el costat del riu, seguint el GR per un magnífic camí custodiat per avellaners, gerderes, maduixeres de bosc  i moltes altres plantes aromàtiques i medicinals.
Després de caminar uns 20 – 30 minuts riu amunt arribem a l’antic molí i a l’espectacular salt d’aigua conegut com a Molí del Salt.
Aquest és el final de la nostra passejada, un racó on encara s’hi poden veure les goges la nit de Sant Joan i on encara hi ha gent que hi busca manairons.

Com a curiositats de la zona, el nom de Vall de la Llosa prové del verb “llossar” que vol dir, esmolar les eines de tall de la farga. Així doncs, ens trobem en una vall plena d’història ja que apart de passar-hi els càtars, aquesta va ser una vall de pas al llarg de la història i on a més s’hi va treballar molt el ferro, un ferro que duien de les mines de Puymorent i que encara avui podem trobar en forma d’escòria pels voltants del salt d’aigua.

Passejada fins la bassa de Comabella

A tocar de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, existeix un tranquil i silenciós indret digne de visitar. Aquest lloc és la bassa o estanyol de Comabella.
Aquests dies que la primavera es manifesta en el seu estat més pur he anat amb un grup de gent a treure el cap per aquests paratges i com sempre ha sigut una excursió plena de petits detalls, que la fan tant i tant especial.
L’excursió comença al mateix pàrking de l’estació,  just davant d’on lloguen el material i on neix un dels itineraris de raquetes, també comença el nostre camí. Actualment està marcat amb quadrats grocs amb el número 1. Aquest sender que en un primer moment té tendència a anar a la dreta, s’endinsa el bosc  a través d’un pendent suau, fins que ens fa girar a l’esquerra punt on el camí planeja bastant. De seguida trobarem una bifurcació molt ben senyalitzada que farà que seguim el nostre camí per la dreta pujant lleugerament. Un cop passada la bifurcació estigueu alerta a la vostra esquerra, perquè en pocs moments apareixerà la bassa de Comabella enmig del bosc.

El camí fins a la bassa pot comportar-nos una mitja horeta a pas tranquil, tot i que us animo a allargar una mica el temps gaudint de la riquesa natural que us envoltarà al llarg de tota l’excursió.
Durant el camí podeu trobar  entre d’altres Ginebró (Juniperus communis), Aranyoners (Prunus spinosa), Maduixera silvestre (Fragaria vesca) i un llarg etcètera de plantes, molses i líquens. A més tot això ho trobem en un fantàstic  bosc de Pi negre (Pinus mugo)  on els arbres capritxosos juguen a fer formes estranyes amb els seus troncs, on és fàcil veure arbres vells caiguts per la neu de l’hivern o que en dies boirosos sembla que estigui encantat.
Per si fos poc, un bosc tant i tant fotogènic ha de tenir habitants per força, i tot i que veure’ls és més complicat ara en posaré un que de ben segur que podreu veure: les formigues.
Ara potser algú de vosaltres ha pensat “Guau! Formiguetes.... d’això ja en tinc a casa...”  si és així em sap greu decepcionar-vos però al llarg del camí veureu muntanyetes de color marró, alguna d’un tamany considerable. Sigueu tafaners i acosteu-vos a veure la muntanyeta marró de més a prop i observeu tot el moviment que hi ha en un gran formiguer.
Properament, us explicaré més coses sobre aquests petits insectes capaços de fer grans coses.

Tornant a la Bassa de Comabella, quan hi aneu, feu-ho sense presses, amb tranquil·litat i assaboriu tots aquests petits detalls que encara resten amagats en indrets poc coneguts.