S'obre la veda per caçar bolets!

Després de molt de temps d’inactivitat en el bloc per motius laborals, reprenem l’aventura parlant d’un tema que ara tornarà a sortir a tot areu: els bolets
Això d’anar a buscar bolets és una cosa, que a casa nostra, s’ha fet tota la vida i potser per això tothom s’atreveix a entrar a la muntanya armat d’un cistell de vímet i una navalla i arreplegar tot allò que troben. Però, realment és tan fàcil?

Primer de tot, i com sempre que anem a la muntanya hem de tenir molta cura de l’entorn natural, es a dir, hem de vigilar de no fer malbé l’entorn circulant amb el cotxe o moto, respectant les prohibicions d’accés motoritzat.També és molt important no deixar cap tipus de brossa, i cap és cap. El cor de la poma, un paper o les closques dels festucs són biodegradables, però és una “guarrada” tirar-los enmig de la muntanya. Recordeu, sempre que sigui possible heu de deixar la muntanya en millors condicions que l’heu trobat!També hem de tenir en compte la previsió

meteorològica i saber renunciar a la cacera si les condicions canvien ràpidament. A més s’ha de tenir en compte que el dia s’escurça molt i no és recomanable allargar massa l’activitat perquè se’ns pot fer fosc.
Un cop tenim això més o menys present, i carregats amb una motxilla amb aigua i menjar ens endinsem a la muntanya, millor si és acompanyat, i havent explicat a la zona on anem a algú més.
Com collim els bolets? S’han de tallar? Millor arrencar-los? Doncs bé, segons diuen els entesos el millor que es pot fer és tallar-los ben arran de terra i posar-los en

un cistell, així les espores dels bolets són recuperades pel bosc. Així doncs, mai posarem els bolets en bosses de plàstic ni farem servir rasclets o remourem el terra del bosc.

Només cal prendre els bolets que coneguem al 100% i per tal d’evitar accidents no posarem cap bolet que no coneguem al cistell. Els bolets que no coneguem i que per tant no agafarem tampoc cal que els destrossem o esmicolem, simplement els hem de deixar al seu lloc.

Per acabar, només recordar-vos que al bosc s’hi ha d’anar amb molta precaució i estar al cas de canvis meteorològics, relliscades o qualsevol dels altres perills que hi podem trobar. Apart de protegir la nostra vida també protegirem les nostres butxaques perquè si ens han de venir a rescatar els grups de salvament de la Generalitat per una imprudència nostra la broma ens sortirà a 30 €/hora per bomber que hagi treballat en el servei; 39 €/h per cada vehicle que hi hagi intervingut; i 2.271,5 € per cada hora de vol dels mitjans aeris que es mobilitzin. Més o menys la mitjana està en uns 2.000€ per rescat...

PD: Si voleu més informació sobre els bolets a través d’internet trobareu infinitat de llocs web, però jo us voldria recomanar bolets.info

La primera vegada

La vida ens regala moltes primeres vegades: el primer dia d’escola, la primera vegada que anem a esquiar, la primera vegada que conduïm un cotxe, el primer petó, etc. Etc. Etc.
Tot això ho dic, perquè  he tingut la sort de fer dues excursions amb nens bastant menuts i és fascinant com observen tot el que es troben i la curiositat que tenen per saber-ne alguna cosa. Per a ells és la primera vegada que veuen un voltor, o la primera vegada que oloren la farigola, o la primera vegada que veuen un formiguer.
Les cares que posen de fascinació, davant de coses que per als adults són d’allò més normals m’ha fet pensar en que tots hauríem de ser una mica com els nens quan sortim a la muntanya...
Els nens tenen la sort de que tot els crida l’atenció, des de la més petita pedreta del camí fins  a l’esquirol que corre a amagar-se dalt d’un arbre.  Si hi pensem fredament, i recordem l’última excursió que vam fer, que som capaços de recordar?
Potser si que al principi costa parar a mirar “floretes” o identificar algun animal però poc a poc podem anar reconeixent plantes, començant per el típic Boix (Buxus sempervirens) o  la famosa Farigola (Thymus vulgaris) fins a conèixer plantes com la Tora blava (Aconitum napellus) o l’Epilobi (Epilobium) per posar un parell d’exemples, i el mateix passa amb els animals.
Anar d’excursió és com jugar a detectius... buscar rastres d’animals, identificar plantes, observar les diferències que trobem segons al vessant on som, intentar identificar el vol o el cant d’un ocell, etc.
 En resum, seria genial que ens seguíssim sorprenent per totes aquelles petites coses que anem veient, encara que sigui la setantena vegada que les veiem!

Mama, jo vull ser......... Guia de muntanya!

Tot i el títol del post, de petit mai vaig sorprendre als meus pares dient que de gran seria guia de muntanya, és més, no tenia ni la més remota idea de que existia aquesta professió.
La meva vinculació amb l’excursionisme, com mana la tradició catalana, comença amb la família i els amics, sobretot durant els estius a la Cerdanya.
Per mi, i gràcies a que els meus pares em deixaven fer una mica de tot, anar amunt i avall per la muntanya,  descobrir camins, conèixer les plantes remeieres i enfilar-se als arbres per fer cabanes era el més habitual del món; i acostumat com estava a campar per la muntanya, ni em passava pel cap la possibilitat de que algú es dediques a guiar gent...no creia que fos necessari...
Un cop més grandet, intentant decidir que fer amb la pròpia vida i per un seguit de casualitats vaig acabar estudiant per ser guia de muntanya.
La decisió va sobtar a la família, però ara veig que va ser el millor que he fet mai. Una feina que et permet anar a la muntanya constantment i ensenyar petits grans racons. Però el que més m’agrada segurament és la possibilitat/responsabilitat que tinc per fer que la gent valori tot allò que tenim a les muntanyes , i així, ajudar a protegir-ho una mica.
Ara, que fa (només) quatre anys que m’hi dedico, i després d’haver vist un munt de coses m’agradaria reivindicar la figura del guia acompanyant.
El guia acompanyant és una figura poc valorada, però que pot aportar tot un seguit de valors afegits a una excursió que no surten ni a les guies ni als tracks. És per això que us animo, a que el proper cop que hagueu de fer una excursió en un lloc que no conegueu, busqueu un guia qualificat i deixeu que us descobreixi el lloc, la flora, la fauna, la història i tot allò que pot passar per alt als visitants!

Comencem una nova aventura

Benvolguts bloggers,
Avui començo una nova aventura que ja fa temps que em ronda pel cap, crear un blog sobre el que més m’agrada: la natura.
Per començar, potser que em presenti: Em dic Sergi, sóc un barceloní “asilvestrat”, i actualment visc a Prullans, on treballo com a guia de muntanya.
Ja fa temps que corro a munt i a vall per les muntanyes, i potser últimament he canviat la meva manera de fer excursions, i és això el que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. Abans, i com sembla que s’hagi posat de moda, fer excursions només tenia com al·licient fer cims o arribar a un lloc concret sense tenir en compte res més. L’objectiu era fer una llista de tots els cims que havia fet; ara en canvi, m’agrada observar cada detall, parlar amb la gent que em trobo i gaudir de totes aquelles petites coses que estan amagades a  la muntanya. Ara, anar a fer un cim és l’excusa, però el que realment m’omple és poder contemplar tot allò que em trobo mentre faig l’excursió.
 Així doncs, en aquet modest blog intentaré recollir tot allò que em trobo caminant, rodant amb la bicicleta o fent marxa nòrdica per la muntanya i compartir-ho amb tots vosaltres.
Igualment m’agradaria que els que entreu a llegir el blog us animeu a escriure les vostres experiències o comentar allò que us vingui de gust.
Moltes gràcies i fins aviat!